Sovint em vénen a veure pares i mares preocupats perquè veuen els seus fills amb l'autoestima baixa. Fins i tot quan ja som adults solem argüir que tenim una baixa autoestima per justificar que no gosem fer algunes coses determinades o que la vida no ens va tan bé com voldríem. En realitat, la majoria de vegades estem parlant d'autoconfiança.
L'autoestima és un concepte que va crear Virginia Satir, una de les grans terapeutes familiars de la història, als anys 70, i té a veure amb la nostra pròpia essència, amb la nostra qualitat d'humans. És a dir; “em puc valorar pel simple fet de ser aquí i no necessito fer res més per encaixar, perquè em vulguin”. Els nadons ho saben però la “societat” els ensenya que han de fer alguna cosa més per ser acceptats.
- Autoconfiança. Té a veure amb la capacitat i l'habilitat per fer alguna cosa
- Autoestima. Té a veure amb el “jo sóc” entès com a sistema vital, com la nostra essència. I això sol servir de coartada perfecta per no actuar, per no canviar les coses. Solem dir; “no puc fer tal cosa perquè tinc l'autoestima baixa, o el meu fill no s'atreveix, no fa, etc. perquè té l?autoestima baixa”.
La bona notícia, si podem distingir aquests dos conceptes, és que s'obren múltiples possibilitats molt concretes per vèncer els obstacles que se'ns van apareixent i actuar (tret que ens agradi posar l'autoestima com a coartada).
És cert que quan prenc risc fent alguna cosa i ho aconsegueixo la meva autoconfiança augmenta i de forma indirecta també la meva autoestima ja que estan íntimament relacionades sense ser el mateix.
Dit això, més que analitzar per què molts nens i adolescents tenen baixa l'autoestima ens centrarem en què pots fer des de casa per ajudar-los a aconseguir més autoconfiança i per tant una més alta autoestima.
I em centraré en el tema parlant de l'autonomia. A qualsevol persona (tingui ledat que tingui) li augmenta lautoconfiança quan veu que és capaç de fer determinades coses pel seu compte.
Podem dir que ser autònom (entès com la capacitat que tenim d'actuar per nosaltres mateixos i adonar-nos-en) és un pas important i imprescindible per tenir una autoconfiança sana.
Què pots fer perquè el teu fill tingui autonomia?
Si entenem que ser autònom vol dir, entre altres coses, ser responsable dels propis actes i assumir-ne les conseqüències, que implica acceptar que podem cometre errors i equivocar-nos. serà donant-los responsabilitats i confiant que són perfectament capaços de dur-les a terme. Educar-los perquè assumeixin aquestes responsabilitats reforçarà la seva capacitat de esforç i superació davant de les dificultats i els convertirà en adults flexibles i amb confiança en si mateixos.
Per què et costa tant demanar al teu fill/a que es faci càrrec d'alguna cosa a casa?
- Sentiments de culpa per no passar prou temps amb ells.
- No saber dir NO, tal com vaig explicar a l'article “Els No que ajuden a créixer”.
- Quan demano al meu fill/a que faci alguna cosa que en aquest moment no li ve de gust poden generar-se situacions de conflicte i discussions.
- Penso que no m'estimarà tant si l'obligo a fer les tasques.
- Ja va molt atapeït de temps, com li demanaré a més que faci…
T'és familiar alguna d'aquestes frases?
Aquestes i moltes més són les excuses que soleu posar els pares per justificar-vos quan no us manteniu ferms a l'hora d'exigir responsabilitats als vostres fills.
Tot és molt comprensible, ja que la societat d'avui dia exigeix tant que es fa molt difícil continuar exigint a casa, però atenció perquè podries estar sobre protegint el teu fill i aquesta és una de les principals fonts per soscavar l'autoconfiança.
Demanar-los responsabilitats adequades a la seva edat, no és tan difícil, ni tan dur. Comença com més aviat millor i veus augmentant el grau de dificultat a mesura que creixen i que les seves competències van augmentant
Cada edat responsabilitats diferents.
De 2 a 3 anys:
- Rentar-se les mans sol/a.
- Ajudar a ordenar les joguines.
- Posar la roba bruta a la cistella
- Posar els contes a la prestatgeria
- Ajudar-te a donar menjar a la vostra mascota.
De 4 a 6 anys:
- Poden vestir-se i desvestir-se sols.
- Ajudar a parar i treure la taula.
- Començar a escombrar el terra.
De 7 a 9 anys:
- Preparar-se la motxilla per a l'escola
- Començar a endreçar l'habitació.
- Treure les escombraries
- Desar part de la compra
- Alimentar les mascotes
- Doblegar i guardar la roba
De 10 a 12 anys:
- Poden començar a fer petites compres sols (pa, etc.)
- Pot ser responsable d'alguna de les tasques casolanes (fregar plats, netejar el bany, la cuina, etc.).
- Passejar el gos
De 13 a 17 anys:
- Poden participar de forma equitativa a les feines de casa.
- Poden anar sols als llocs i començar a fer servir mitjans de transport sense ser acompanyats per un adult
Si vols moltes més idees pots consultar aquesta imatge inspirada en el "Mètode Montessori" on apareixen més opcions:
Seguiré aprofundint en el tema de l'autoestima en propers articles i com el sentiment de culpabilitat moltes vegades bloqueja els pares a l'hora de demanar més responsabilitats als fills.
Mentrestant anima't a introduir petites tasques i responsabilitats a la vida del teu fill/a, encara que al principi protesti veuràs que bé se sent quan aconsegueixi complir amb les seves responsabilitats. I tu, tens algun sistema que et funcioni perquè els teus fills facin les feines de casa? comparteix-ho amb nosaltres.
SESISÓ INFORMATIVA GRATUITA
Pots sol·licitar una sessió informativa gratuita per coneixe'ns i informar-te sobre la nostra manera d'acompanyar-te per resoldre el teu / el vostre problema, l'estimació aproximada de la durada de la intervenció i resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir en aquest sentit.
