La capacitat descolta és imprescindible per als pares. A través seu s'estableix la veritable comunicació amb els fills i és una font de coneixement com cap altra.
Em trobo escrivint aquest post i, quina casualitat!, Jordi Basté al seu programa «El món a Racc1 dedica el davantal” (l'entrada que fa cada dia a les 8 del matí amb algun tema que us sembla d'interès), a la importància de parlar i escoltar els fills, sobretot escoltar. Basté ens parla de fills adolescents i joves, ja que ha sortit una estadística que indica que la primera causa de mort entre els adolescents a Espanya, ara mateix, és el suïcidi.
Encara que, òbviament, aquest és un tema alarmant, per mi la capacitat d'escolta és sempre imprescindible en el paper de pares, sigui quina sigui la situació i ja des que els nens són petits, no només en l'adolescència i la joventut. L'escolta és un dels pilars per fer que els nostres fills se sentin bé, tal com vaig comentar al post "PRIMERS AUXILIS. Tiretes per al cor".
De què parlem quan parlem de l'escolta?
ESCOLTAR = SENTIR + INTERPRETAR
Com hauràs pogut comprovar centenars de vegades a casa teva, el que es diu i el que se sent són dues coses molt diferents. Aquest fet provoca recriminacions tipus: “no m'escoltes”, “no m'entens”, “et dic les coses i no t'assabentes”, etc.
Què t'impedeix escoltar bé el teu fill/a?
Hi ha diversos bloquejos que actuen com a interruptors en la nostra capacitat d'escolta…et mostro alguns, a veure quin és el teu favorit!
- Jutjar: Mentre escoltes ja vas elaborant opinions negatives i vas buscant proves que confirmin aquestes opinions negatives… Mentre busques al teu interior com validar aquesta opinió negativa que tens, en algun moment has deixat d'escoltar i no te n'has adonat.
- Llegir el pensament: “Diu això però segur que vol dir allò”. Vas pensant alguna cosa com: “jo al meu fill/a ho conec molt bé i sé que en realitat vol dir tal cosa”.
- Assajar la resposta: No t'has muntat mai la conversa al teu cap just abans de tenir-la? “Jo diré, després ell dirà…”. Quan arriba el moment d'escoltar amb atenció, estàs més pendent de seguir amb el guió que t'havies muntat que de seguir la conversa real.
- Somiar: així que es posa a parlar, alguna cosa es posa en marxa a la teva ment, et desconnectes; una cadena dassociació didees. Mentre et parla vas programant el proper que faràs, la compra que tens pendent, etc., etc.
- Aconsellar: No deixeu que acabi de parlar. Abans ja busques solucions i consells adequats i els intentes traspassar.
- Per discutir: Ets massa ràpid/a a l'hora de no estar d'acord? Això és més comú quan el que parla és un fill/a adolescent. El més fàcil és acabar la conversa discutint…s'esgota la paciència i no escoltes, dónes per fet que no t'agradarà el que et diu o que no et semblarà bé.
- Pressuposar que tu tens raó: Com que ets l'adult, ets el pare o la mare, ja pressuposes que tindràs tu la raó, així que no pares tota l'atenció. Poses l'esforç per fer el possible per no contradir-te.
- Buscar l'aprovació: Vols estar bé amb el teu fill/a, agradar-li, caure-li bé sí o sí i aleshores aproves les seves idees… sense acabar d'escoltar atentament.
- Canviar de tema. Sobretot quan penses que la conversa us portarà al conflicte o que allò que et diuen no t'agradarà, canvies de tema sobtadament. Amb els nens més petits és allò de “intento distreure'l” perquè ho deixi estar…
- Etc.
Com fer per escoltar millor el teu fill/a
Ets dels/les que normalment dónes per fet que escoltes el que el teu fill/a t'ha dit i suposes que el que dius és el que ell/ella escoltarà? Com pots saber que el que has escoltat és allò que el teu fill/a ha dit?
Doncs la clau és senzilla. Només cal preguntar per saber si et va entendre i preguntar per saber si tu has entès.
Com et pots comunicar eficientment?
Detectant què és el més important per a tots dos, per a tu i per al teu fill/a!
Amb la capacitat d'escoltar dels pares s'estableix la veritable comunicació amb els fills ia més és una font de coneixement sobre ells immillorable
Per assegurar que el missatge ha estat entès aquí tens algunes preguntes o frases que et poden servir.
- Per veure si t'he entès bé, el que m'has dit és que…
- No sé si m'he sabut explicar, què et sembla si em comentes el que t'he dit per assegurar-nos.
- Deixa que m'asseguri d'haver-me explicat bé, què hauríem de fer en cas de…?
- Podries repetir-me el que t'he comentat?
- O sigui que el que m'has dit és que…
Més que parlar alt, fort i clar, allò que funciona, allò que fa que puguis entendre't amb el teu fill/a és escoltar atentament i interpretar. I preguntar per escoltar millor.
I per acabar un clàssic de Disney!
SESISÓ INFORMATIVA GRATUITA
Pots sol·licitar una sessió informativa gratuita per coneixe'ns i informar-te sobre la nostra manera d'acompanyar-te per resoldre el teu / el vostre problema, l'estimació aproximada de la durada de la intervenció i resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir en aquest sentit.
