La paraula estrès ens evoca feina, adults amb una infinitat de situacions que els supera i que es bloquegen o es posen malalts, però rarament pensem en famílies.
El cas és que aquests darrers anys els pediatres han detectat un augment de famílies estressades. En un estudi realitzat per la Societat Espanyola de Pediatria Extra hospitalària i Atenció Primària (SEPEAP) van detectar fins a un 33% de nens, és a dir, un terç de la població infantil espanyola, que viu en famílies amb un elevat estrès.
Què és una família estressada?
Una família estressada pot ser aquella amb horaris maratonians, on s'aixequen tots molt aviat (la mare i el pare els primers, a les 6 del matí –per exemple- per tenir-ho tot a punt quan els nens comencin a posar el peu a terra). Anar a l'escola, a la feina, ja es converteix en una cursa matutina, un estrès.
En acabar la jornada escolar i laboral vénen les activitats extraescolars: futbol, bàsquet, anglès, judo, hip hop, de dilluns a divendres i fins a les 20h aprox.
Arribant a casa s'inicia la darrera marató, dutxes, pijames, sopar, deures…batalla perquè se'n vagin a dormir, etc.
I així arriba el cap de setmana, per descansar? No, múltiples activitats esperen: partits dels respectius esports, festes d'aniversari diverses (cadas dos per tres n'hi ha una), trobades familiars i/o amb amics.
Una setmana i una altra…, sense temps, sense parar.
Això sol acabar produint un desequilibri en les persones (tant en adults com en nens i adolescents o joves), a la família. Fins i tot pot generar en algun membre de la família malalties psicosomàtiques.
T'identifiques al tot o en part?
Símptomes per estar atents
Fes el teu propi test sobre el nivell d'estrès a la teva família:
- Et passes el dia portant els teus fills de banda a banda.
- Algú de la teva família o tu mateixa té algun d'aquests símptomes físics: tensió alta, insomni, malsons, males digestions, problemes crònics d'espalada (sobretot cervicals i lumbars), insomni.
- A nivell emocional: darrerament hi ha més nerviosisme a casa, notes que hi ha una preocupació excessiva, un gran sentiment de culpa, hi ha tristesa, desil·lusió, fins i tot la impossibilitat de gaudir de les coses. I el més el que acostuma a ser més evident, notes que hi ha molta irritabilitat, ira sobtada.
- El volum de discussions o baralles a casa ha augmentat.
- A casa teva sona més sovint del desitjable “estem tots estressats”.
Què pot causar aquest estrès?
Més que els esdeveniments en si, el que produeix l'estrès és com cada família viu les diferents situacions que es van donant. El que per a unes és una situació estressant per a altres no. Per exemple, la desorganització pot ser estressant per a determinades famílies i per a altres el seu modus operandi des del qual flueixen.
Tot i així, hi ha esdeveniments o situacions que solen tenir lloc en totes les famílies que sí que es poden considerar estressors o facilitadores de l'estrès.
Per exemple, pot produir estrès un esdeveniment puntual com:
- Naixement d'un fill
- Malaltia o mort d'alguna família proper
- Separació o divorci.
O una situació sostinguda en el temps
- Horari intensiu sense temps per descansar.
- Un volum excessiu dactivitat al llarg de la setmana.
- El fet que algun dels progenitors estigui a l'atur i ho visqui de manera angoixada.
- Etc.
Què podeu fer?
No hi ha una única solució, una altra vegada depèn de cada família. L'important és prendre consciència que la família està estressada i veure què és al teu abast per solucionar-ho.
Aquí et deixo 10 possibilitats que t'ajuden a gestionar l'estrès a casa teva.
- Buscar suport: Recordeu-vos de la vostra xarxa de suport: família, amics, etc. i demana'ls ajuda! Accepta que esteu desbordats, decideix què pots deixar per a un altre dia i si no doncs ja saps…demana ajuda.
- Canviar el teu punt de vista: Observa la situació que us estressa com a família i intenta canviar el teu punt de vista sobre la situació (pots demanar ajuda a la teva xarxa de suport, oa un professional, un coach, un terapeuta, a l'escola, a la feina, al pediatre …)
- Estar a l'aquí i ara: Aprèn a viure al dia, al present. Et suggereixo una lectura estupenda sobre el poder de l'ara i els beneficis de viure al present, es titula "Practicant el poder de l'ara” d'Eckhart Tolle.
- Acceptació: Accepta allò que no puguis canviar
- Paciència: Tingues paciència, respira, relaxa't, compta fins a 20,... Envolta't de persones que et calmen. Respira profundament abans de dir alguna cosa del que us pugueu penedir. Sol passar en moments d'estrès que diem coses que després ens saben greu.
- Sentido del humor: Buscar lo gracioso o lo absurdo de las cosas. No pierdas el sentido del humor. Puede ser vuestra tabla de salvación.
- Busca lo positivo: Dale la vuelta a las cosas negativas y busca la parte positiva (siempre la hay). Es un ejercicio saludable, te cambiará el humor y te agudizará el ingenio.
- Sonríe: Sonríe aunque te cueste hacerlo. El cerebro no distingue si lo que pasa es real o no, pero sí que responde ante los estímulos del cuerpo. Si sonríes será más difícil que te pongas triste, que te enfades… No pienses, solo sonríe.
- Salir de la rutina: Hacer actividades al aire libre, recuperar espacios familiares en casa en los que podáis hablar sin tele, sin prisas. Las cenas o comidas son un buen momento. Buscar momentos para jugar en familia, también propician ratitos de alegría y risas. No hay mejor antídoto para el estrés.
- Planificar: Planificar vuestras actividades semanales con antelación ayuda ahorrar tiempo, a aprovecharlo mejor, a tomar conciencia de que la agenda está muy saturada. Con tiempo es más fácil decidir, qué dejar de hacer.
Tener presente que se necesita tiempo para no hacer nada. Simplemente para estar cada miembro de la familia a su aire (o compartiendo momentos conjuntos) es importante para evitar el estrés.
Per acabar us deixo aquest petit regal. Contra l'estrès, res millor que unes rialles!
(Vídeo)
SESISÓ INFORMATIVA GRATUITA
Pots sol·licitar una sessió informativa gratuita per coneixe'ns i informar-te sobre la nostra manera d'acompanyar-te per resoldre el teu / el vostre problema, l'estimació aproximada de la durada de la intervenció i resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir en aquest sentit.