Per als nens el joc és gairebé tan vital en el desenvolupament com l'aire que respiren. D'acord, aquesta és una afirmació una mica exagerada. Però estareu d'acord amb mi que un desenvolupament saludable passa sí o sí pel fet que els nens puguin jugar amb llibertat i disposin del temps suficient.
I si a més del joc en llibertat afegim el concepte jugar en família, què passa?
Si et pregunten si a la teva família us preneu seriosament el tema de jugar amb els nens, què contestaries?
Últimament tinc el plaer de fer, en nom de Marinva, unes xerrades emmarcades al programa del “Ajuntament de Barcelona (programa de suport a les famílies)” , tituladas «La importància del Joc en el desenvolupament dels infants». Cuando la charla la doy en “escoles bressol”, si pregunto a los padres y madres si juegan a diario con los niños todos suelen contestar al unísono un sí que les ilumina el rostro.
Pero en cambio, cuando estoy en escuelas de infantil y primaria, al hacer la misma pregunta, en general veo caras de: «glups» cada día no»… y cuando les digo que expertos en el juego, como Imma Marín, recomiendan jugar mínimo 10/15 minutos al día, la mayoría me suelen mirar con una expresión que me comunica algo tipo: «aquesta dona està boja, ¿d'on trauré jo cada dia 15 minuts per posar-me a jugar amb els meus fills, si el rellotge només té 24 hores?».
Quan els començo a explicar que jugar amb els fills pot ser; veure qui guanya comptant cotxes blaus, o qui trepitja abans la ratlla blanca dels passos zebra o fins i tot veure qui llegeix més paraules amb la lletra x, etc. Es relaxen: “aaahhh llavors, sí, llavors sí que jugo amb el meu fill/a”.
T'invito a reflexionar durant un minut sobre si a la teva família el joc és present com una mica de tots o només dels nens. Per això et proposo que responguis a les preguntes següents:
Durant la setmana, us queda alguna tarda o demà lliure per estar tots junts en família? Si la resposta és sí a què la dediqueu?
Per si no la dediqueu a jugar, us enumero alguns arguments de pes perquè us animeu a fer-ho.
Què els passa als vostres fills quan compartiu una estona de joc?:
- Felicitat. Quan els nens juguen estan feliços, això és una gran motivació per a la família, no creus?
- Moments dhumor. El joc propicia veure com el pare i la mare fan broma i fan riure, cosa que captiva els nens. Els fa alegria. Llençar-se per terra, fer el pallasso, etc. En un entorn de joc, tot és permès.
- Suavitza els moments tensos. Si esteu sempre renyant els vostres fills, el moment de joc facilita el canvi d'emoció, temps per estar distesos sense discutir.
- Tots sou iguals. Ja no manen els adults, tots els membres de la família us situeu al mateix nivell, cal pactar per acatar les normes o inventar-ne de noves, etc. Si mana algú és el que guanya.
- Genera records inesborrables: quan recordem la nostra infància, els moments entranyables en família solen venir ràpidament. Per això, si ara jugues amb els teus fills, en el futur ells recordaran aquests moments tots junts…i tu també, és clar.
- Crees espais per al diàleg i el retrobament. Cuando los hijos son pequeños es muy fácil generar este hábito de juego, ¿qué niño diría que no a un rato de juego con sus padres?. En cambio, más adelante, cuando se hacen adolescentes o jóvenes ya es más complicado encontrar momentos para estar todos juntos…Si de pequeños les hemos acostumbrado a utilizar estos momentos de juego para compartir y dialogar, luego cuando se alejan, porque ya se hacen más independientes y no les gusta estar con los adultos, tendrás la posibilidad de generar espacios y momentos comunes para el reencuentro a través del juego.
I si encara necessites més arguments pots ampliar-los en aquest artículo titulado: “Y vuestra familia, ¿a qué juega?”, publicat al bloc de Diset: Jugar i educar, i escrit per Imma Marín.
SESISÓ INFORMATIVA GRATUITA
Pots sol·licitar una sessió informativa gratuita per coneixe'ns i informar-te sobre la nostra manera d'acompanyar-te per resoldre el teu / el vostre problema, l'estimació aproximada de la durada de la intervenció i resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir en aquest sentit.
