El No és una de les paraules més importants que tenim al nostre vocabulari. Ens reafirma com a persones i ens permet posar límits.
El primer NO que apareix a les nostres vides es dóna al voltant dels dos anys. És l'etapa en què els nens comencen, per dir-ho d'alguna manera, a ser conscients de la seva individualitat, inicien la desvinculació amb la mare (que s'ha donat fins ara) i de mica en mica desenvolupen una identitat pròpia. Una de les formes que tenen de fer-ho és a dir NO constantment. recordes l'etapa en què el teu fill/a deia NO? Després a l'adolescència es torna de nou als NO, no a tot per sistema. És també una manera de reafirmar-se com a individus amb identitat pròpia i amb capacitat de decisió diferenciada dels pares.
Què et passa com a pare/mare amb el NO?
¡Párate un minuto a reflexionar!. ¿Te cuesta decir No en general? ¿y a tus hijos? y cuando te dicen NO, ¿qué te pasa? ¿cómo te sientes?
Si tu respuesta es que sí te cuesta te diré que no eres un bicho raro, es muy habitual. De alguna forma pensamos que si le decimos “No” a alguien, puede que se moleste con nosotros, que no le caigamos bien (en el fondo el peligro es que no nos dejen de querer) y cuando hablamos de hijos ya ni te cuento.
Els límits ajuden els nens/adolescents a sentir-se segurs i estimats perquè d'alguna manera veuen que algú es preocupa per ells, els diu fins on poden arribar (tot i que, en molts casos intentaran transgredir aquest límit, és natural i forma part de el seu aprenentatge vital, aquest tema el deixem per a un altre article).
En aquest article no entraré a reflexionar sobre com han de ser els límits, ni quan s'han de posar. Només et diré que confiïs en el teu sentit comú i que cada nen/a és diferent pel que necessitarà també límits diferents. El que sí que veurem és algunes característiques perquè quan posis un límit els teus fills l'escoltin
Cómo tiene que ser un límite para que tu hijo/a te escuche:
- Claro: No es lo mismo decir “pórtate bien”, que indicar algo concreto tipo: “no grites”, no te subas con zapatos en el sofá”, etc.
- Breve: Cuando pongas un límite, no entres en explicaciones ni negociaciones (ya tendrás el momento para ello) un límite, un hasta aquí cuanto más breve más posibilidades de que sea aceptado.
- Coherente: Cuando pongas un límite piénsalo antes, no sirve de nada que depende del humor que lleves un día u otro los vayas cambiando. Mejor que sea un límite que puedas sostener, si pones algo (tipo. “no vas a salir en todo lo que queda de año”) luego no vas a poder cumplirlo.
- Consistente: Quan sigui una cosa que consideres realment important és fonamental que puguis acordar-ho abans amb la teva parella. Si esteu d'acord tots dos, serà més consistent i creïble per al vostre fill/a. (ja sabem que en el dia a dia de l'educació dels fills hi pot haver discrepàncies entre pare i mare, o entre els dos progenitors, però si acceptes un suggeriment per a límits que considereu importants en el desenvolupament, poseu-vos d'acord).
- Flexible: I finalment no oblideu que les circumstàncies canvies i si el context en què havíeu posat un límit ha canviat sempre podeu transformar-ho, canviar-ho…les coses rígides es trenquen amb més facilitat.
Y finalmente para los que os cuesta decir NO, aquí os dejo con un maestro..
(Vídeo)
SESISÓ INFORMATIVA GRATUITA
Pots sol·licitar una sessió informativa gratuita per coneixe'ns i informar-te sobre la nostra manera d'acompanyar-te per resoldre el teu / el vostre problema, l'estimació aproximada de la durada de la intervenció i resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir en aquest sentit.
