Noves tecnologies, mòbil, internet, jocs en línia, etc. tot serveix per expressar la preocupació que molts pares manifesten sovint sobre els seus fills, sobretot joves i adolescents, que veuen tot el dia enganxats al mòbil oa la pantalla de l'ordinador o la tauleta.
La pregunta que solen fer-me és el meu fill/a addicció?
La veritat és que la resposta no és gens senzilla. Les anomenades addiccions tecnològiques (tecnologies de la informació i comunicació o, el que és el mateix, TIC) encara que desperten molta alarma social ja que és habitual escoltar i llegir als mitjans de comunicació que algunes TIC són molt addictives, són difícils de diagnosticar com addicció. El que sí que existeix de forma estesa és un mal ús de les mateixes, la qual cosa encara que és preocupant ens deixa la porta oberta a poder educar per generar un bon ús.
Distingint TIC.
El primer que hem de fer és distingir de què parlem.
- Telèfon mòbil.
- Videojocs i MMORPG (jocs de rol on-line anomenats “Jocs de rol en línia multijugador massiu”).
- Xarxes socials.
Tal com podem llegir el llibre publicat per Xavier Carbonell i altres autors “Addiccions tecnològiques: què són i com tractar-les” lús problemàtic dInternet pot donar-se en persones de qualsevol edat, però en el cas dels joves i adolescents el major risc es troba al telèfon mòbil.
Què significa el mòbil per als adolescents i joves?
Es podria dir que quan reben el primer mòbil es crea un ritual de pas de la vida infantil a l'adolescència i la joventut, d'alguna manera s'inicia la independència social. És a dir, s'emancipen dels pares (encara que només sigui de manera simbòlica). El telèfon es converteix en un objecte personal que els ajuda a obtenir una certa identitat, un sentit de si mateixos i que alhora els uneix amb el seu grup d'iguals. I encara que al principi els pares puguin tenir un cert control sobre el dispositiu, no deixa de ser una primera barrera que els allunya i els fa, en certa mesura, independents.
Si pensem en el concepte addicció el que s'està discutint és que en realitat el que és preocupant no són tant les hores que passen enganxats al mòbil oa les diverses pantalles, sinó el fet de no poder suportar la sensació d'estar desconnectat o patir per la por de perdre's alguna cosa important.
Signes d'alarma
Cal estar atent i en cas que algun d'aquests punts es doni repetidament actuar immediatament.
- Si estan connectats gran part del temps lliure (si se'ls deixés no farien res més).
- Insisteixen de manera intensa, fins i tot amb ira per manifestar el seu desig de connectar-se.
- Presenten un gran malestar quan no estan connectats.
- Com que pare o mare tens grans dificultats per limitar l'ús de les TIC, et suposa discussions constants pactar el temps i l'ús del mòbil, internet, etc.
- Si el problema es dóna sobretot en els jocs en línia i en les xarxes socials.
- Si el teu fill comença a tenir problemes d'atenció o baixa el rendiment escolar.
Qui corre més risc?
Especialment susceptibles són els adolescents amb:
- Dificultats per fer amistats al món real (amb una gran dosi de timidesa).
- Problemes emocionals.
- Una baixa autoestima.
- Una gran desmotivació o que solen avorrir-se amb facilitat.
- Alguna situació conflictiva en el present; amb la família, amb els amics, etc.
- Tendència a refugiar-se al seu món.
Al proper article parlaré sobre algunes pautes per reduir l'ús de les TIC en nens i adolescents.
Part de la informació que apareix en aquest article està basada en les recomanacions que es poden trobar al llibre: "Addiccions tecnològiques: què són i com tractar-les” de Xavier Carbonell.
SESISÓ INFORMATIVA GRATUITA
Pots sol·licitar una sessió informativa gratuita per coneixe'ns i informar-te sobre la nostra manera d'acompanyar-te per resoldre el teu / el vostre problema, l'estimació aproximada de la durada de la intervenció i resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir en aquest sentit.
