Arriba final de curs, per a molts adolescents és el final d'una etapa ja que el proper any s'obren camins nous. Però ha estat fàcil l'elecció per a tots?
Un dels desafiaments a què s'enfronta un/una adolescent és decidir el seu futur (o això perceben ells). Quan acaben l'ESO (ensenyança Secundària Obligatòria) han de decidir cap a on s'orienten, si Batxillerat (la qual cosa sembla que els enfoca al món universitari) oa realitzar algun cicle formatiu (la qual cosa obre també un univers de possibilitats) i fins i tot, en alguns casos , es contempla la possibilitat de deixar els estudis i començar a treballar.
En general, es té la percepció que és massa aviat per començar a triar, perquè és possible que encara no hagin descobert què els apassiona a la vida. La qual cosa és normal perquè fins i tot entre adults és força habitual trobar persones que no saben què és el que els apassiona. I està bé així. No és obligatori saber-ho.
Però tornant al cas que m'ocupa, el dels adolescents, em pregunto si no és un bon moment per començar a explorar-se ia conèixer-se un mateix, per poder anar prenent decisions, triant a la vida allò que realment els fa feliços i no deixar-se portar per les circumstàncies o pel que els “altres” diuen.
No es tracta ara d'esbrinar quin és el talent natural de cadascú (explorarem el món dels talents en un proper post), sinó aportar algunes pautes mínimes que facin més fàcil l'elecció.
Qui hi pot ajudar?
- Els pares: En general, són els que coneixen un fill millor que ningú. Per això els adolescents, si hi ha una relació sana i fluida entre pares i fills, tenen molt en compte l'opinió del pare i de la mare. Importa molt i té un gran pes en la seva decisió (encara que de vegades costi de creure-ho).
- Els professors: Si hi estan implicats, i coneixen bé els alumnes, poden aportar molta informació sobre les seves capacitats i dificultats i sobre què és allò en què destaquen.
- El/la propi/a adolescent: cada persona sap què li agrada i que no, des del cor, tancant els ulls i sense escoltar ningú més que un mateix. Cadascú sap si li agrada fer coses amb les mans o si li encanta escriure o llegir, si li agrada fer esport, si li agrada parlar en públic o li agrada estar amb poca gent o fins i tot sol. Si us agraden els animals, si us agrada el ball o descobrir enigmes, etc. En definitiva, els interessos personals són únics i intransferibles i encara que de vegades sembla que no sabem el que ens agrada, el que si sabem sempre és el que no. I això és un bon punt de partida.
Què pots observar a l'adolescent?
Per començar pregunta't:
- Què és el que li costa més? a què ha de dedicar més energia?
- Amb què somriu?
- Amb quines matèries pateix? I si tot se li dóna bé, amb què s'ho passa millor? Amb què gaudeix.
- Des de petit sempre ha somiat ser una cosa en concret? Si és així, potencia aquest camí. Si no, només cal seguir buscant…
- Etc.
5 Punts que ajuden a decidir
- Viatge al futur. Fijar objetivos a corto, medio y largo plazo. En un contexto tranquilo, relajado, de juego, imaginaros que habéis entrado en una máquina del tiempo, pídele a tu hijo/a que se imagine de aquí tres años, que describa la situación, dónde está, qué hace, con quién está. Cuantos más detalles mejor. Luego viajáis 5 años más allá y que vuelva a describir. Un tercer viaje para ir 10 años después…El último viaje para regresar al presente. Puede que estas visiones le hayan dado alguna pista sobre lo que estudiar, sobre lo que hacer en el futuro inmediato. Si es así, ya podéis empezar a fijar objetivos para alcanzar la meta deseada. (Dónde hay que ir, qué hay que hacer, qué hace falta, etc. etc.)
- Reunir la informació necessària. Quan tingueu establerts els objectius penseu quina informació necessiteu ia qui la podeu demanar, on heu d'anar per obtenir-la.
- Determineu l'esforç que cal aplicar. Sigui el que sigui que s'ha triat, no oblideu mesurar (encara que sigui per sobre) quina quantitat d'esforç caldrà fer (i no em refereixo a esforç econòmic). No oblidar que si una cosa costa moltíssim de fer és que no va bé. Les coses han de fluir (i sí, una mica d'esforç sempre cal, però si ens fa patir i ser infeliços és que el camí és equivocat).
- Establir diferents opcions. Ningú ha dit que s'hagi de tenir tot clar de bon tros, així que tenir més d'una opció també és un camí adequat. Equivocar-se és de savis.
- No es pot limitar. No tenir por, ser creatiu, permetre somiar. És l'edat en què tot és possible.
El més important: No oblidar que sempre podem canviar de camí, que el que mai no s'equivoca és perquè mai ho ha intentat.
I ara que s'acosta l'estiu és un bon moment per deixar-se sentir i veure què ens fa feliços a la vida…
Si no saps com fer que un adolescent persegueixi els seus somnis, pots mostrar aquest vídeo fet per “Inknowation”, ens dóna pistes molt interessants per aconseguir els nostres somnis.
SESISÓ INFORMATIVA GRATUITA
Pots sol·licitar una sessió informativa gratuita per coneixe'ns i informar-te sobre la nostra manera d'acompanyar-te per resoldre el teu / el vostre problema, l'estimació aproximada de la durada de la intervenció i resoldre qualsevol dubte que pugui sorgir en aquest sentit.
